El part

El part el volia explicar ahir, però va venir el Pipe a sopar i vam acabar una mica massa tard per explicar res.
Bé, al que anàvem: diumenge estàvem citats a les 15h amb la llevadora a la Clínica per veure si l'Oriol tenia prou ganes de sortir, si el deixàvem fer o si l'havíem d'ajudar. Al principi la llevadora va dir-nos que l'opció era la segona, però després de veure els resultats de les corretges, es va decidir per la 3a opció, ja que hi havia símptomes de tenir embolicat o contret el cordó umbilical. La llevadora ens va comentar que si fos el primer embaràs possiblement no ho haguéssim fet, però que sent el tercer segur que es posaria de part ràpidament. Cap a les 16:30h van posar-li oxitocina a l'Àngels per provocar-li contraccions que ajudessin a que l'Oriol es col·loqués per sortir i el procés va començar com havia d'anar. L'Àngels va començar a tenir contraccions cada cop més fortes i se la van endur cap al quiròfan per posar-li l'anestèsia epidural.
Un cop allà, la llevadora va estar fent molta feina per ajudar l'Oriol a baixar i a col·locar-se (no em pregunteu què va fer, però va donar molt bon resultat) fins que va dir "ja està, ara només falta que empentis i surti". Aquí és on més vaig flipar ja que en aquell moment va trucar al ginecòleg i el vam estar esperant sense gaire pressa; jo pensava que en un part no hi havia temps per esperar, però us asseguro que ningú estava nerviós ni va caler frenar l'Àngels de cap manera.
Quan va arribar el ginecòleg, el mateix que va portar al món la Laia i la Mariona, la cosa va anar molt ràpida, un parell d'empentes i l'Oriol ja plorava entre nosaltres.
Tal i com va sortir va anar directe sobre l'Àngels, després li van agafar l'empremta del peu, el pes i tot això, el van vestir i me'l van donar. No sé si tenia més baba ell o jo...
En els altres parts, en aquest moment (o una mica abans, ja que crec que no em van donar les nenes) jo marxava a l'habitació i al cap de poca estona portaven la criatura corresponent. Després ja portaven l'Àngels, o sigui que arribàvem a l'habitació de manera esglaonada.
En aquest part no, quan jo tenia l'Oriol m'estranyava que ningú l'agafés ni m'enviés cap a l'habitació. Vaig preguntar si marxava i em van dir que no, que pujaríem tots junts. Em va agradar.
Després ja van venir les trucades, les visites esperades d'uns avis i dels altres avis amb les emocionades germanes i el tiet... i la resta ja és història coneguda: entre ahir i avui doncs més visites, regals i moments de més i de menys calma, o sigui res de nou que no ens esperéssim.
L'Oriol va portar uns regalets per les seves germanes, la Barbi H2O i l'Uno del Bob Esponja, que han estat un èxit. Aquesta tarda la Laia i la Mariona li han anat a comprar un regal a ell, un pop d'activitats.
Només comentar que la primera nit l'Oriol se la va passar tota plorant i la segona ja va dormir molt. Durant el dia dorm molt i no plora gens, mola!
Crec que parlo per tota la família quan dic que estem contents.
Demà al matí cap a casa!!!
També m'agradaria agrair la feina del doctor Josep Sales, el ginecòleg que ha seguit els 3 embarassos i els 3 parts. Ens hem sentit sempre ben tractats i amb complicitat. Moltes gràcies!!!

Ens veiem