Tornada

Uff, si que han passat dies sense escriure res! És que hem marxat uns dies de vacances i els que hem estat aquí estava massa cansat per escriure a la nit.
Les vacances es poden resumir ràpidament: hem estat des de diumenge 22 a divendres 27 a un apartament (era una masia dividida en 5 apartaments) amb piscina, animals, hort i un espai força gran a l'exterior. Hem trobat el que buscàvem, és a dir calma, tranquil·litat i temps per anar fent sense presses... i també el que no buscàvem, mosques, mosquits i vespes, què hi farem!
Només arribar vam veure que era la Festa Major de Tordera i ens van donar un programa. Dimarts vam anar al parc Francesc Macià, a Malgrat de Mar; és un parc que ja hi havíem anat alguna vegada però que ens encanta i no ens import pas repetir. Dimecres van venir uns amics que viuen a Arenys a passar el dia i dijous va ser el dia que vam escollit per anar a la Festa Major de Tordera. Primer de tot hi havia l'espectacle d'animació infantil d'en Lluís Pinyot, que ho fa molt bé (no l'havíem vist mai però deu ser de la "quinta" d'en Xesco Boix, com a mínim) i després... xeringada!!! En una plaça hi havia diversos cubells grans amb aigua de colors al seu interior, només calia anar a omplir l'arma i disparar. La Laia i la Mariona s'ho van passar molt bé, sobretot quan van veure que l'aigua era de colors. Jo també m'ho vaig passar molt bé però, a diferència d'elles dues, no anava gaire preparat i vaig acabar descalç i amb la samarreta xopa per tot el dia, menys mal que havia portat banyador, això sí. Ara, que si l'any que ve tornem ens hem de fer amb noves armes, que nosaltres anàvem amb 3 xeringues de 20 ml i 2 pistoletes d'aigua i la gent anava amb veritables armes de mullader massiu!!! Després d'això, tornada cap a casa el divendres i dissabte vam anar a l'espectacle infantil que fan els dissabtes al Corte Inglés de Can Dragó. Aquest dissabte hi havia màgia, a càrrec del Màgic Cambras que ho va fer molt bé i la Laia i la Mariona diuen que els va agradar molt, tot i que no sé si la Mariona encara és massa petita per aquests espectacles, ja que quan portàvem una estona va començar a moure's com si no li interessés gaire el que passava. L'Àngels i jo si que ho vam gaudir, com a mínim jo vaig flipar molt, els trucs estaven bé, però sobretot ell ho fa mooolt bé.
Diumenge, com a últim dia de les meves vacances, vam anar a dinar a un xinès, que a les nenes els agrada molt i a la tarda vam quedar-nos a jugar a la Plaça Virrei Amat i després a la Plaça del Doctor Modrego, al davant de la Plaça del Congrés, on van venir la Marina, la Júlia i la Sara.
I com acabo de dir, avui a treballar. Tot i això la Laia, la Mariona i l'Àngels no s'han avorrit gaire, ja que han sortit a jugar i a presentar l'Oriol a gent del barri, hehehe.

ens veiem

Cine i Gràcia

Dimecres al matí vam quedar amb uns amics a la Plaça Masadas perquè el naixement de l'Oriol els havia agafat de vacances i encara no el coneixien. El que va passar és que la Mariona tenia problemes estomacals (o sigui, que portava 2 o 3 dies sense anar de ventre) i, mentre l'Àngels, la Laia i l'Oriol van baixar, la Mariona i jo ens vam quedar a casa esperant que el que li vam posar fes el seu efecte... i vaja si ho va fer!
Finalment vam baixar però la Mariona no estava gaire fina i s'estava queixant i anant al lavabo (massa tard) tota l'estona.
A la tarda la Laia, la Mariona i jo vam aprofitar que era el dia de l'espectador i vam anar al cine a veure Toy Story 3. Per l'horari que ens anava bé vam anar a la Maquinista i no la vam veure en 3D. La peli està molt bé, ens va agradar als 3 i a mi personalment em va emocionar molt el final.
Vam arribar del cine i vam anar al CAP a buscar l'Àngels i l'Oriol, que havien anat a inscriure l'Oriol al CatSalut: ara ja pot gaudir amb ple dret dels serveis mèdics públics! o_O.
Dijous al matí la Laia, la Mariona i jo vam anar amb uns avis a jugar al nou parc del Canòdrom, que encara no hi havíem anat. El parc no està malament, però no té gaire coses i vam acabar jugant a futbol amb unes pilotes petites que havien portat els avis. Al parc hi ha 4 aparells per fer gimnàs, un dels quals és una bici estàtica que té un pedal trencat i no es pot fer servir perquè no va bé, també hi ha una cistella de bàsquet i un tancat amb sorra, gronxadors, un tobogan i un balanci individual.
Quan explico el que he fet amb la Laia i la Mariona vol dir que l'Àngels i l'Oriol s'han quedat a casa, però a la tarda la família es va dividir per fer coses diferents. La Laia, la Mariona i jo vam anar a la Plaça de la Vila de Gràcia a veure l'actuació d'en Jaume Barri mentre l'Àngels i l'Oriol havien quedat amb un parell de mares de companyes de classe de la Laia que volien conèixer l'Oriol. Nosaltres també vam quedar amb un company de classe de la Laia i la seva família a Gràcia. Al poc d'arribar nosaltres va començar a ploure de manera espectacular i el pare d'aquest company va proposar d'anar a berenar uns crepes, quina bona idea! Doncs resulta que la Laia i la Mariona els van provar i no els hi va agradar. Bé, quan vam acabar de menjar crepes els que sí que ens agraden, ja havia acabat de ploure (de fet, crec que la tempesta va ser molt intensa però no va durar gaire perquè quan estàvem arribant a la creperia ja gairebé no plovia) i vam tornar a veure en Jaume Barri. Finalment ens ho vam passar molt bé!
Quan vam arribar a casa hi havia una cosa molt emocionant per fer: el primer bany de l'Oriol! La Laia i la Mariona estaven boges per banyar-lo i, després de dutxar-se, van poder fregar una mica l'Oriol en la seva primera banyera. La veritat és que l'Oriol va estar plorant gairebé tota l'estona i només es va quedar relaxat cap al final de la banyera i, sobretot, quan va sortir de l'aigua i l'estàvem assecant; per vestir-lo ja li apretava massa la gana i va tornar a plorar de valent.
Després, amb la Laia i la Mariona ja dormint l'Oriol va fer el que porta uns dies fent, comença a remugar i a no poder dormir cap a les 23h o així i ho deixa de fer a quarts d'una o la 1. Tant de bo siguin aquests els còlics que tingui l'Oriol, si és que n'ha de tenir; la Laia i la Mariona començaven a plorar cap a les 19h, no paraven en 3 o 4 hores i no hi havia res que les calmés, en canvi l'Oriol es calma amb el pit.
Aquest matí la Laia i la Mariona m'han volgut acompanyar a rentar el cotxe i m'han estat "ajudant" a netejar-lo per dins. Després hem passat al túnel i ara estem esperant que vingui una visita familiar a conèixer l'Oriol.

Ens veiem

Dia mogut

Aquest matí hem anat a fer la primera revisió mèdica de l'Oriol i ens han dit que tot estava bé. Clar que la infermera del CAP sí que era una infermera de pediatria (o això semblava) però la pediatra que ens ha atès era una metgessa de família i... bé, estem a l'agost i tal com funciona pediatria al CAP La Sagrera tampoc és molt sorprenent que no hi hagi pediatres.
Després d'això hem anat a comprar i allà ens hem trobat a un company de la classe de la Laia; ve de gust tornar-se a trobar la gent del barri, feia dies que no veiem a ningú de l'escola i ens els vam deixar de trobar abans que naixés l'Oriol, així que després de la novetat amb la família i els més propers, encara seguirem amb la novetat durant un temps més. No ens molesta gens ni mica.
A l'hora de dinar la Mariona ha muntat un pollastre important ja que no ha volgut dinar. Entre que havíem menjat unes patates poc abans de dinar i que estava molt cansada doncs li ha donat per això. Com que estava així i a la nit havíem quedat per sopar la hem fet dormir la migdiada (que no dormia des de finals de juliol quan va acabar l'escola bressol) i s'ha llevat i ha estat molt bé i molt contenta tota la tarda i fins a l'hora d'anar a dormir.
A la tarda hem anat a la fira de les festes de Gràcia i ha sigut el torn de la Laia per liar-la. Normalment quan anem a una fira fem una volta per veure totes les atraccions i després les nenes decideixen a quines 2 o 3 volen pujar; avui els hem dit que triessin 3 i cadascuna ha triat les 3 que ha volgut, coincidint només a una de les atraccions. Quan la Laia ha pujat a les seves 3 i anàvem a que la Mariona pugés a la seva última atracció, la Laia ha començat a demanar-nos que també volia pujar. Quan li hem dit que no, s'ha posat a plorar i a no parar de dir-ho fins que hem marxat.
Creiem que quan anem a la fira hem de posar certes normes com ara que triïn a quines atraccions volen pujar, però amb un límit clar; que han d'aprendre que no es pot pujar a tot i que aquestes normes no ens les saltarem, ja que elles han tingut la possibilitat de triar a quines atraccions volen pujar. Creiem que en aspectes com aquests cal ser ferms perquè no es poden acceptar unes normes i saltar-se-les quan no ens interessen. Esperem que això d'avui serveixi de cara al futur i per altres situacions, no sé si m'explico.
Per sopar hem baixat al Mota a fer unes tapes amb unes companyes de la feina de l'Àngels que venien a conèixer l'Oriol i, en pujar la Laia i la Mariona han caigut rodones al llit.

Ens veiem

Festes de Gràcia

Ahir diumenge pel matí vam baixar una estona a jugar a la Plaça Masadas, la Laia amb els patins i la Mariona amb una pilota petita. L'estona de joc va durar poc perquè es van cansar de seguida, llavors vam anar a comprar el diari i vam acabar a la Plaça Masadas, però enganxant cromos de futbol al seu àlbum. Vam anar poca estona perquè havíem d'anar a dinar a casa dels avis a celebrar l'aniversari de l'avi Santi ja que el seu dia no el vam poder celebrar perquè... era el mateix dia que naixia l'Oriol! Guaita quin regal!
Va ser un dinar tranquil·let i bo.
A la tarda ens vam acostar al carrer Puigmartí, a les festes de Gràcia, en una cita que teníem apuntada des de fa molt de temps: La Tresca i la Verdesca. Per qui no els conegui són un grup d'animació infantil que van disfressats d'abelles (o d'apicultors, depèn de l'espectacle) i que era gent de Minyons; han publicat 2 CDs molt recomanables, tant per grans com per petits, i ens agrada molt anar-los a veure.
Un cop allà va passar el de sempre: bona música i bona animació, vergonya de la Laia i la Mariona a l'hora de participar quan pot ser que hagin de sortir al mig d'una rotllana i final apoteòsic de confetti, on aquí sí que gaudeixen aquestes dues!

Després de l'espectacle ens vam trobar amb el correfoc a mig camí i a les nenes això no els hi mola gens, a més va ser en el mateix moment en que l'Oriol ja portava uns minuts queixant-se de gana i va ser un moment una mica caòtic, però això va passar quan vam parar a la Plaça Gal·la Placidia per donar-li el pit a l'Oriol i allà vam trobar uns jocs molt xulos. A la Mariona li van agradar especialment unes muntanyetes per poder pujar i... demanar-me que l'ajudés a baixar, hehehe. A la Laia li va agradar molt una espècie de Twister (Enredos, en castellà) que hi havia. S'ho van passar molt bé! L'únic però és que se'ns va fer una mica tard, el sopar i l'hora d'anar a dormir es van allargar més del compte, però això no ha impedit que avui es llevessin a la mateixa hora de sempre.
Avui la Laia, la Mariona i jo hem baixat una estona a la Plaça de les Rates abans de dinar i després de dinar hem estat exprimint llimones per fer llimonada. Quan anava a marxar amb elles per anar a la fira i a un espectacle de les Festes de Gràcia han trucat el Jaume i la Mònica per venir a conèixer l'Oriol, que els va enganxar de vacances. Ens hem quedat a casa menjant l'ensaïmada que ens han portat de Menorca, bevent la llimonada que havíem fet i jugant i poca cosa més hem fet.

Ens veiem

Dissabte

Aquest matí hem anat al Corte Inglés de Can Dragó, on cada dissabte al matí i a la tarda fan espectacles infantils. La setmana passada vaig anar amb la Laia i la Mariona a veure en Carles Cuberes i avui hem anat tota la família a veure titelles. Per cert, parlant d'en Carles Cuberes, jo l'havia vist alguna vegada i havia vist fotos seves i feia ja molt de temps que li volia preguntar si ell havia estudiat filosofia a la UAB, perquè em sonava molt i creia que havíem coincidit allà; després hem coincidit segur perquè ell ha actuat en llocs on jo estava treballant, però no havíem arribat a parlar mai. La Laia i la Mariona tenen el costum d'anar a parlar amb els animadors després dels espectacles i quan el Carles estava parlant amb elles va ser ell qui em va dir que jo li sonava, li vaig preguntar això de la universitat i... bingo! Home, fa gràcia que li sonis a algú amb qui no has tingut gaire contacte, només durant un any i mig (que és el que vaig durar fent filosofia) i fa més de 10 anys.
En fi, al que anàvem. Allà ens hem trobat amb els tiets, la cosina i el cosí i, després de les titelles hem anat a jugar una estoneta a un parc i a dinar al McDonald's de l'Heron City, que han reformat i ara té un petit espai de joc a l'interior.
Després cap a casa, on han vingut uns avis una estona a la tarda i poca cosa més. Jo he marxat amb la Mariona a comprar bolquers i l'Àngels, la Laia i l'Oriol han sortit a donar una volta amb els avis.
Per sopar la Laia i la Mariona estaven bastant cansades i ha sigut un sopar una mica pesat, però res que no es pugui suportar amb una mica de paciència, dies molt pitjors hem passat!
Demà comencen les Festes de Gràcia i a la tarda hem estat mirant el programa... només els espectacles i tallers infantils, no us penseu! hehehe. Demà mateix anirem a veure La Tresca i la Verdesca, que ja ho teníem programat i que ens agraden molt.

Ens veiem

Dia perro

Avui no hem fet gaire cosa. Al matí hem anat a fer més paperassa, hem anat a l'INSS a tramitar el permís de maternitat i a apuntar l'Oriol a la Seguretat Social. Mentre jo m'he quedat a fora esmorzant amb la Laia i la Mariona, l'Àngels ha entrat amb l'Oriol i ho ha fet en poca estona.
Després la Laia, la Mariona i jo hem anat a jugar al Parc de la Pegaso i a casa a dinar. La Laia ja es pot pujar sola a la tirolina.
A la tarda hem anat a jugar a la Plaça de les Rates i poca cosa més, així que avui poca cosa puc explicar.
Per acabar fa uns dies que penso en la banda sonora d'aquests dies i sempre em ve al cap "Arrels". Em ve de gust posar-la aquí, però no la he trobat, així que poso aquesta que també va bé: Cada dia és un nou pas

Ens veiem

L'Oriol ja és un ciutadà... suposo.

Aquest matí he anat al Registre Civil a inscriure l'Oriol, suposo que això ja el converteix en un ciutadà ;). D'això sí que me'n recordava com anava de les altres vegades, així que m'he emportat buits els papers que s'han d'entregar (el de la inscripció al Registre i el de l'institut nacional d'estadística) i he aprofitat l'espera que s'ha de fer per omplir-los, per no fer-la tan avorrida. Tot i això, he trobat canvis positius: ho havien canviat de sala respecte a les altres vegades i ara ja no ha calgut esperar-se en un passadís estret ple de gent, amb una sola taula petita per poder escriure, sinó que avui ha sigut en una sala gran amb cadires per esperar-se, amb vàries taules àmplies per poder escriure, amb panells lluminosos i sonors per avisar de quan et toca i... només amb 5 persones per davant! No sé si és l'agost o ha sigut una sensació de menys gent degut a la sala més àmplia o a tenir feina a fer, però no he hagut d'esperar gaire després d'omplir els papers.
Tornant del Registre he anat al super on m'he trobat amb les nenes i uns avis, que havien vingut de visita aquest matí, per fer la compra per uns quants dies... i gairebé m'oblido el Cardhu que es va acabar el Pipe l'altra nit! hehehe.
A la tarda he anat un moment a la feina de l'Àngels a entregar tota la seva paperassa de baixes, altes i partes de confirmació i a recollir la paperassa que necessita ella per tramitar el permís de maternitat.
A la tarda les nenes han estat jugant juntes molta estona i la mar de bé, però se les notava que necessitaven més activitat, per això hem decidit portar-les a un ChiquiPark, que no és la nostra opció preferida, però elles s'ho passen bé i, com que no anem gaire, voliem donar-les una sorpresa i fer alguna cosa diferent. Malauradament els 2 que coneixem i que queden a prop de casa estaven tancats (crec que un d'ells estava tancat per sempre) i hem hagut de fer l'opció primera, que era anar a una placeta a jugar. Primer hem anat a prop del Pompeu Fabra, a jugar amb sorra i gronxadors i després hem anat a prop del Sagrer, a jugar a penjar-se per les cordes i barres que hi ha.
Per acabar la sortida de la tarda, hem anat a comprar una motxilla per la Mariona, que el curs vinent ja anirà al cole dels grans i necessitava una!
Quan hem arribat a casa tot ha anat molt bé, la dutxa, el sopar i l'anar a dormir. Respecte a l'Oriol, només plora quan té gana i de moment menja aproximadament cada dues hores. Les nenes segueixen cantant-li el Sol, solet però cada cop funciona menys...

Ens veiem

Primer dia tots junts a casa

Avui ja estem tots junts a casa!
El matí ha sigut molt tranquil, les nenes i jo hem anat a buscar la mare i el germanet a la clínica, hem arribat a casa, hem estat endreçant una mica les coses de l'Oriol com si fos una cadena (aquí necessito posar els bolquers, doncs he de treure això que hi ha, que ho he de guardar a tal armari on hi ha x cosa que he de treure, etc) que ha fet que ja tinguem muntat el cotxet, el mateix que van portar les seves germanes, és clar.
Entre això, anar a comprar alguna coseta de menjar, fer el dinar i dinar ens ha passat el matí. Les nenes han estat jugant força estona a fer plastilina i, de tant en tant, li anaven dient cosetes a l'Oriol. La Mariona està que se'l menja a petons i el vol tenir a sobre moltes vegades; la Laia està més tranquil·la en aquest aspecte, ella ja ho va fer quan va néixer la Mariona ;), tot i que també es va acostant i li va dient coses i fent-li petons. Quan l'Oriol plora, que de moment només és quan té gana, la Mariona en seguida es posa a cantar-li el Sol, solet.
A la tarda han vingut uns avis i he aprofitat per anar al CAP a començar amb la paperassa: Recollir l'últim parte de confirmació, fer l'alta de la baixa d'abans del part, sol·licitar el permís de maternitat, demanar la primera visita per l'Oriol, demanar-li pediatre i que m'expliquin on he d'anar i que he de portar per inscriure'l al Catsalut. En fi, una cosa menys, ara falta anar al Registre a inscriure l'Oriol, a l'INSS a tramitar el permís de maternitat, a preguntar sobre el de paternitat i també crec que és on es tramiten les ajudes de l'estat espanyol i a Benestar Social a demanar les ajudes de la Generalitat i a tramitar el reconeixement de família nombrosa.
Així que a seguir amb la burocràcia.

Ens veiem

El part

El part el volia explicar ahir, però va venir el Pipe a sopar i vam acabar una mica massa tard per explicar res.
Bé, al que anàvem: diumenge estàvem citats a les 15h amb la llevadora a la Clínica per veure si l'Oriol tenia prou ganes de sortir, si el deixàvem fer o si l'havíem d'ajudar. Al principi la llevadora va dir-nos que l'opció era la segona, però després de veure els resultats de les corretges, es va decidir per la 3a opció, ja que hi havia símptomes de tenir embolicat o contret el cordó umbilical. La llevadora ens va comentar que si fos el primer embaràs possiblement no ho haguéssim fet, però que sent el tercer segur que es posaria de part ràpidament. Cap a les 16:30h van posar-li oxitocina a l'Àngels per provocar-li contraccions que ajudessin a que l'Oriol es col·loqués per sortir i el procés va començar com havia d'anar. L'Àngels va començar a tenir contraccions cada cop més fortes i se la van endur cap al quiròfan per posar-li l'anestèsia epidural.
Un cop allà, la llevadora va estar fent molta feina per ajudar l'Oriol a baixar i a col·locar-se (no em pregunteu què va fer, però va donar molt bon resultat) fins que va dir "ja està, ara només falta que empentis i surti". Aquí és on més vaig flipar ja que en aquell moment va trucar al ginecòleg i el vam estar esperant sense gaire pressa; jo pensava que en un part no hi havia temps per esperar, però us asseguro que ningú estava nerviós ni va caler frenar l'Àngels de cap manera.
Quan va arribar el ginecòleg, el mateix que va portar al món la Laia i la Mariona, la cosa va anar molt ràpida, un parell d'empentes i l'Oriol ja plorava entre nosaltres.
Tal i com va sortir va anar directe sobre l'Àngels, després li van agafar l'empremta del peu, el pes i tot això, el van vestir i me'l van donar. No sé si tenia més baba ell o jo...
En els altres parts, en aquest moment (o una mica abans, ja que crec que no em van donar les nenes) jo marxava a l'habitació i al cap de poca estona portaven la criatura corresponent. Després ja portaven l'Àngels, o sigui que arribàvem a l'habitació de manera esglaonada.
En aquest part no, quan jo tenia l'Oriol m'estranyava que ningú l'agafés ni m'enviés cap a l'habitació. Vaig preguntar si marxava i em van dir que no, que pujaríem tots junts. Em va agradar.
Després ja van venir les trucades, les visites esperades d'uns avis i dels altres avis amb les emocionades germanes i el tiet... i la resta ja és història coneguda: entre ahir i avui doncs més visites, regals i moments de més i de menys calma, o sigui res de nou que no ens esperéssim.
L'Oriol va portar uns regalets per les seves germanes, la Barbi H2O i l'Uno del Bob Esponja, que han estat un èxit. Aquesta tarda la Laia i la Mariona li han anat a comprar un regal a ell, un pop d'activitats.
Només comentar que la primera nit l'Oriol se la va passar tota plorant i la segona ja va dormir molt. Durant el dia dorm molt i no plora gens, mola!
Crec que parlo per tota la família quan dic que estem contents.
Demà al matí cap a casa!!!
També m'agradaria agrair la feina del doctor Josep Sales, el ginecòleg que ha seguit els 3 embarassos i els 3 parts. Ens hem sentit sempre ben tractats i amb complicitat. Moltes gràcies!!!

Ens veiem

Ja està! Ja som una família nombrosa!!!

Ara sí! Avui a les 19,10h. ha nascut l'Oriol.
Ha pesat 3,920 Kg i ha fet 51 cms de llargada. El part ha sigut induït però ràpid.
Ha sigut molt emocionant quan els he dit a les nenes per telèfon que havia nascut l'Oriol: la Laia ha començat a cridar "Ha nascut l'Oriol, ha nascut l'Oriol!!!" i la Mariona s'ha posat al telèfon i m'ha preguntat si havia nascut l'Oriol i m'ha dit que volia parlar amb ell, ha sigut maquíssim.
Quan han arribat a la clínica les dues estaven molt contentes; la Mariona volia agafar l'Oriol tota l'estona i no s'ha separat gaire del seu costat.
També ha sigut molt maco quan tornàvem cap a casa en cotxe i la Laia ha començat a barrinar i a fer preguntes de l'estil "qui li ha posat la roba a l'Oriol?" "Com és que heu portar la roba si no sabíeu que anava a néixer avui?".
Bé, només comento que finalment hem decidit que jo vingui a dormir a casa amb les nenes perquè tot sigui el més normal per elles i que no hi hagi gaire més canvis que el canvi gros, convertir-nos en família nombrosa!!
Au, demà explicaré com ha anat el part i si hi ha alguna novetat!

Ens veiem

Oriol, surts ja o què?

S'acosta la data prevista pel naixement de l'Oriol, el que ens convertirà en família nombrosa. Pensavem que no arribariem a l'agost però així ha estat.
Les nenes estan molt nervioses, sobretot la Laia; la Mariona disimula millor, veurem què diuen quan coneguin l'Oriol, tots tenim moltes ganes de veure-ho!