Bob Esponja

Avui, veient com el Bob Esponja plorava com si fos una font i l'aigua li anava a parar a la boca, la Mariona diu:
- "Oh, això no es pot fer! jajaja"

Per cert l'Oriol ja fa uns dies que pren farinetes. Poso, més o menys, les seves millors frases:
- "Grrrrrrrrrrr, grrrrrrrr"
- "Gu..... gu......"
- "Aaaaarrrrggg"

Ens veiem

Una frase

La Mariona, mentre sopàvem, es mira a la finestra del menjador, que fa un reflexe una mica doble, posa cara de sorpresa i diu:
- "Mira, tinc dos ulls!!!" (referint-se a que es veia doble)

Frases

Com que ja veig que no escric tot el que m'agradaria, vull intentar posar, de tant en tant, fets i frases que diguin les nenes (i el nen quan parli) que facin certa gràcia o estigui bé recordar. Avui un parell de frases:
Ahir les nenes van anar al circ amb uns avis i van dir això:
- Laia (abans d'anar): "estic nerviosa, tinc com una cosa aquí a la panxa, com unes pessigolles"
- Mariona (després d'anar): "Hi havia pirates i pirateres" (referint-se a les pirates dones, segons ella una pirata és una piratera)

Ens veiem

Caps de setmana intensos

Des de la última vegada que vaig escriure han passat ja 3 caps de setmana... i déu n’hi do les coses que hem fet!
Abans de començar vull comentar que l’11 de setembre vaig anar amb la Laia al Camp Nou a veure el Barça-Hércules (0-2) i que ahir a la tarda vaig baixar al Mota amb la Laia i la Mariona a veure el Barça-Mallorca (1-1). Crec que no tornaré a veure un partit amb les meves filles...
Anant al tema, el cap de setmana del 18-19 de setembre vam anar a Cal Diable (Pontons) a passar un cap de setmana amb la gent de la meva feina, amb l’excusa que l’empresa ha fet 20 anys. Ens ho vam passar força bé, especialment les criatures: La Laia i la Mariona van trobar altres nens i nenes de totes les edats per poder jugar i l’Oriol va trobar altres adults (i no tant adults) per anar de mà en mà; tothom el volia agafar i ell semblava encantat de la vida, gairebé no va plorar i ens va fer quedar molt bé, hehehehe.
Diumenge va sortir el sol i ens va faltar temps per anar a la piscina, tot i que l’aigua estava mooooolt freda i no vam estar a dins ni 5 minuts.
Diumenge a la tarda, tornant del cap de setmana, vam anar al Parc de la Pegaso per celebrar la festa d’aniversari del Max (2 anys) i de la Sara (1 any). Vam estar una estona jugant, menjant pastís i ens ho vam passar força bé, però els mosquits ens van deixar les cames plenes de picades!
Abans d’arribar al cap de setmana següent, dijous vam quedar per sopar amb el Xavi i la Mercè i ho destaco perquè els vam proposar ser els padrins de l’Oriol, que van acceptar de bon grat.
Divendres era la festa de la Mercè i vam marxar per passar el cap de setmana al càmping Stel de Roda de Barà amb l’Edu, la Marina, la Júlia i la Sara. És un càmping al que ja havíem anat el setembre passat, amb el Jaume i la Mònica, i ens van donar el mateix bungalow. El millor del càmping, i pel que val la pena anar, és la piscina que té. Hi ha una part que no cobreix més que pels turmells i que està plena de tobogans i joguines d’aigua perquè els més petits puguin jugar.
Després hi ha una part més gran on podem trobar diverses zones amb jacuzzis i dolls d’aigua per l’esquena i piscina més normal. I encara queda una última zona on hi ha un tobogan gran que fa un parell de voltes per poder-se tirar. Realment s’ho passen molt bé en aquesta piscina... i jo també!
Vam tenir sort del temps que va fer perquè, encara que l’aigua estava una mica freda, sobretot al principi d’entrar (però res en comparació a la setmana anterior a Pontons... i jo crec que l’any passat la mateixa piscina estava més freda ), ens va fer molt bons dies malgrat la previsió d’algunes pluges.
Per no perdre el costum, diumenge a la tarda teníem una festa d’aniversari, en aquest cas de la Nora, la cosina, que celebrava els seus 5 anys. Vam anar a casa dels tiets, amb els avis, i vam estar berenant, jugant i menjant pastís d’aniversari.
Pel que fa a aquest cap de setmana passat, divendres la Laia i la Mariona es van quedar a dormir a casa d’uns avis perquè havíem quedat amb l’Edu, la Marina, el Xavi, la Mercè, el Jaume i la Mònica per sopar i celebrar els aniversaris del Jaume (de l‘agost), de l’Àngels (a l’octubre) i el meu (del juliol). Va estar prou bé, vam anar a un mexicà de Sant Andreu i l’Oriol va estar dormint tota l’estona del sopar tot i que teníem un altaveu just a sobre de la taula amb la música massa alta pel meu gust; potser hauríem de provar-ho a casa i posar-li ranxeres sobre el llit.
Dissabte vam anar a buscar les nenes i vam anar a la Maquinista perquè els avis els volien comprar roba. Vam triar un parell de vestits i de faldilles per anar ben guapes al Nadal; per l’Oriol no vam trobar res que ens agradés. Ens vam quedar a dinar per allà i les nenes van poder pujar a la fira que hi ha, quina sort!
A la tarda no vam arribar ni a pujar a casa que la Laia i la Mariona es van quedar a jugar a casa d’una companya del curs de la Laia, que havia convidat algunes nenes a jugar a casa seva. Després vam anar nosaltres i ens hi vam quedar una bona estona, fins just abans de sopar.
Diumenge teníem una cita marcada al calendari: La Tresca i la Verdesca feien un concert de presentació del seu nou disc; sí, aquest que portem al cotxe i no para de sonar, hehehe. Normalment fan espectacles ells 4 sols però aquest concert no tenia animació i era amb 3 músics més, així que les cançons eren com en el CD i la veritat és que va estar molt bé. Van venir també el Dani i la Mar, amb el Jan i el Lluc, però nosaltres vam arribar justets i ells van haver de marxar de pressa, així que gairebé no vam poder estar amb ells.
En acabar el concert, que es va fer a Sant Adrià de Besòs, vam anar a dinar a Badalona, per on jo treballava fins fa un parell d’anys. A la tarda la Laia, la Mariona i jo ens vam quedar jugant una estona al parc de la Pegaso i, després de dutxar les nenes a casa, vam baixar al Mota a veure el Barça.
Ara només espero no trigar tant en explicar coses, que si no això s’allarga massa.

Ens veiem

Comença la rutina i... ara sí que som una família legalment nombrosa!

La setmana passada se'm va oblidar de comentar una detallet que va passar dissabte i que m'ho va recordar Anna "la follower" via facebook: la Laia em va demanar que es volia dutxar sola! A ella ja li agradava anar fent cosetes, posar-se el xampú, ensabonar-se, assecar-se, esbandir-se, etc però és la primera vegada que ens demana dutxar-se (i assecar-se) sola des del principi fins el final. Parlant amb ella creiem que ho ha volgut fer perquè hi ha una cançó de La Tresca i la Verdesca que diu "jo sola m'he ensabonat i em pentino al mirall que penja de l'armari". Durant aquesta setmana ho ha anat fent ella sola i estem contents que així sigui; no hem volgut forçar mai les situacions però està clar que sempre hem intentat que les nostres filles adquireixin la major autonomia possible, dins les limitacions de temps que ens trobem sovint, sobretot al matins abans d'anar a escola i abans d'anar a dormir.
La segona gran notícia d'aquesta setmana és que ja ha començat el curs escolar i la Mariona és la que ha patit el canvi més gros, ja que ha començat P3, l'escola dels grans! La veritat és que no ens feia patir gaire perquè cap de les dues han sigut de plorar molt en deixar-les a la guarderia o a l'escola i, a més, la Mariona ja coneixia els espais (d'anar a buscar la Laia) i la mestra (és del barri de tota la vida, porta molts anys al Sagrer i a sobre les nenes han estat a casa seva perquè l'Àngels li va fer uns taps per les orelles a la seva filla a finals del curs passat).
Recordo que la Laia no va plorar els primers dies quan va entrar al Sagrer, però després va estar molts dies dient-me pel matí que no volia anar a l'escola i anava una mica trista i seriosa; tampoc era una situació molt preocupant perquè a l'escola s'ho passava bé i no li costava reconèixer-ho.
Ara és diferent perquè la Laia i la Mariona comparteixen passadís i a vegades es troben i això també ajuda a portar-ho millor, tenint en compte que l'escola no era desconeguda per la Mariona després de 2 cursos acompanyant a la Laia o anant a buscar-la per les tardes.
Per altra banda, la Laia ja tenia moltes ganes de començar i de veure els seus amics i està molt contenta, a més ens ha dit que la mestra que té aquest curs li agrada molt "perquè és molt bromista".
La tercera gran notícia de la setmana és que el dijous l'Àngels va anar a benestar social a entregar els papers pel títol de família nombrosa i li van donar els carnets al moment!!! Jo no ho sabia però li van donar un carnet general







i un carnet per cadascun dels membres de la família
Per acabar, aquest matí m'he llevat d'hora (quina novetat...) però, enlloc de quedar-me a casa, he anat a buscar xurros per esmorzar xocolata desfeta amb xurros. Mmmmmmm

Ens veiem

Setmaneta tranquil·la

Aquesta setmana ha estat una setmana atípica. Dimarts, mentre jo treballava, els meus pares van estar amb les nenes jugant pel carrer, es van quedar a dinar a casa i a la tarda les van portar al "ChiquiPark", així que encara s'ho van passar força bé.
Dimecres va ser un dia normalet, la novetat és que a la tarda, quan vaig tornar de treballar, vam anar tots cap al càmping dels altres avis per tal que la resta de la família es quedés uns dies, així les nenes s'ho passarien millor que a casa i l'Àngels tindria ajuda per descansar alguns moments.
Dijous vaig aprofitar per anar amb l'Àlex a donar sang i a sopar, ja que feia temps que ho volíem fer i sense nenes a casa és més fàcil, ja que així no cal que l'Àngels es carregui tota la feina.
Divendres al sortir de treballar vaig anar al càmping a buscar la família i tot ha tornat a la normalitat... però de cap de setmana!
Dissabte vam anar a Sant Quirze del Vallès, al Parc de les Morisques, a veure La Tresca i la Verdesca i és que ens hem convertit en uns autèntics fans!! Era Festa Major i vam aprofitar per quedar-nos a dinar per allà, en unes paradetes properes al parc; després de dinar ens vam quedar una estoneta jugant al parc i cap a casa, que teníem molta feina a fer. Dimarts comença el cole i havíem de preparar tot el necessari, sobretot per la Mariona, que comença P3 i necessita algunes coses noves.
I avui diumenge al matí hem acabat de preparar les coses pel cole i han vingut a dinar l'Edu i la Marina, els padrins de la Mariona, amb la Júlia i la Sara. A la tarda hem quedat amb el Jaume i la Mònica, el Max i la Berta, padrina de la Laia, càrrec que de moment exerceixen els seus pares. Ara només falta quedar amb els padrins de l'Oriol, que encara no els hem dit si ho volen ser... ja ens val!
I res més, aquesta setmana vinent sí que entrarem de ple en la normalitat quan dimarts comenci l'escola.

Ens veiem

Tornada

Uff, si que han passat dies sense escriure res! És que hem marxat uns dies de vacances i els que hem estat aquí estava massa cansat per escriure a la nit.
Les vacances es poden resumir ràpidament: hem estat des de diumenge 22 a divendres 27 a un apartament (era una masia dividida en 5 apartaments) amb piscina, animals, hort i un espai força gran a l'exterior. Hem trobat el que buscàvem, és a dir calma, tranquil·litat i temps per anar fent sense presses... i també el que no buscàvem, mosques, mosquits i vespes, què hi farem!
Només arribar vam veure que era la Festa Major de Tordera i ens van donar un programa. Dimarts vam anar al parc Francesc Macià, a Malgrat de Mar; és un parc que ja hi havíem anat alguna vegada però que ens encanta i no ens import pas repetir. Dimecres van venir uns amics que viuen a Arenys a passar el dia i dijous va ser el dia que vam escollit per anar a la Festa Major de Tordera. Primer de tot hi havia l'espectacle d'animació infantil d'en Lluís Pinyot, que ho fa molt bé (no l'havíem vist mai però deu ser de la "quinta" d'en Xesco Boix, com a mínim) i després... xeringada!!! En una plaça hi havia diversos cubells grans amb aigua de colors al seu interior, només calia anar a omplir l'arma i disparar. La Laia i la Mariona s'ho van passar molt bé, sobretot quan van veure que l'aigua era de colors. Jo també m'ho vaig passar molt bé però, a diferència d'elles dues, no anava gaire preparat i vaig acabar descalç i amb la samarreta xopa per tot el dia, menys mal que havia portat banyador, això sí. Ara, que si l'any que ve tornem ens hem de fer amb noves armes, que nosaltres anàvem amb 3 xeringues de 20 ml i 2 pistoletes d'aigua i la gent anava amb veritables armes de mullader massiu!!! Després d'això, tornada cap a casa el divendres i dissabte vam anar a l'espectacle infantil que fan els dissabtes al Corte Inglés de Can Dragó. Aquest dissabte hi havia màgia, a càrrec del Màgic Cambras que ho va fer molt bé i la Laia i la Mariona diuen que els va agradar molt, tot i que no sé si la Mariona encara és massa petita per aquests espectacles, ja que quan portàvem una estona va començar a moure's com si no li interessés gaire el que passava. L'Àngels i jo si que ho vam gaudir, com a mínim jo vaig flipar molt, els trucs estaven bé, però sobretot ell ho fa mooolt bé.
Diumenge, com a últim dia de les meves vacances, vam anar a dinar a un xinès, que a les nenes els agrada molt i a la tarda vam quedar-nos a jugar a la Plaça Virrei Amat i després a la Plaça del Doctor Modrego, al davant de la Plaça del Congrés, on van venir la Marina, la Júlia i la Sara.
I com acabo de dir, avui a treballar. Tot i això la Laia, la Mariona i l'Àngels no s'han avorrit gaire, ja que han sortit a jugar i a presentar l'Oriol a gent del barri, hehehe.

ens veiem

Cine i Gràcia

Dimecres al matí vam quedar amb uns amics a la Plaça Masadas perquè el naixement de l'Oriol els havia agafat de vacances i encara no el coneixien. El que va passar és que la Mariona tenia problemes estomacals (o sigui, que portava 2 o 3 dies sense anar de ventre) i, mentre l'Àngels, la Laia i l'Oriol van baixar, la Mariona i jo ens vam quedar a casa esperant que el que li vam posar fes el seu efecte... i vaja si ho va fer!
Finalment vam baixar però la Mariona no estava gaire fina i s'estava queixant i anant al lavabo (massa tard) tota l'estona.
A la tarda la Laia, la Mariona i jo vam aprofitar que era el dia de l'espectador i vam anar al cine a veure Toy Story 3. Per l'horari que ens anava bé vam anar a la Maquinista i no la vam veure en 3D. La peli està molt bé, ens va agradar als 3 i a mi personalment em va emocionar molt el final.
Vam arribar del cine i vam anar al CAP a buscar l'Àngels i l'Oriol, que havien anat a inscriure l'Oriol al CatSalut: ara ja pot gaudir amb ple dret dels serveis mèdics públics! o_O.
Dijous al matí la Laia, la Mariona i jo vam anar amb uns avis a jugar al nou parc del Canòdrom, que encara no hi havíem anat. El parc no està malament, però no té gaire coses i vam acabar jugant a futbol amb unes pilotes petites que havien portat els avis. Al parc hi ha 4 aparells per fer gimnàs, un dels quals és una bici estàtica que té un pedal trencat i no es pot fer servir perquè no va bé, també hi ha una cistella de bàsquet i un tancat amb sorra, gronxadors, un tobogan i un balanci individual.
Quan explico el que he fet amb la Laia i la Mariona vol dir que l'Àngels i l'Oriol s'han quedat a casa, però a la tarda la família es va dividir per fer coses diferents. La Laia, la Mariona i jo vam anar a la Plaça de la Vila de Gràcia a veure l'actuació d'en Jaume Barri mentre l'Àngels i l'Oriol havien quedat amb un parell de mares de companyes de classe de la Laia que volien conèixer l'Oriol. Nosaltres també vam quedar amb un company de classe de la Laia i la seva família a Gràcia. Al poc d'arribar nosaltres va començar a ploure de manera espectacular i el pare d'aquest company va proposar d'anar a berenar uns crepes, quina bona idea! Doncs resulta que la Laia i la Mariona els van provar i no els hi va agradar. Bé, quan vam acabar de menjar crepes els que sí que ens agraden, ja havia acabat de ploure (de fet, crec que la tempesta va ser molt intensa però no va durar gaire perquè quan estàvem arribant a la creperia ja gairebé no plovia) i vam tornar a veure en Jaume Barri. Finalment ens ho vam passar molt bé!
Quan vam arribar a casa hi havia una cosa molt emocionant per fer: el primer bany de l'Oriol! La Laia i la Mariona estaven boges per banyar-lo i, després de dutxar-se, van poder fregar una mica l'Oriol en la seva primera banyera. La veritat és que l'Oriol va estar plorant gairebé tota l'estona i només es va quedar relaxat cap al final de la banyera i, sobretot, quan va sortir de l'aigua i l'estàvem assecant; per vestir-lo ja li apretava massa la gana i va tornar a plorar de valent.
Després, amb la Laia i la Mariona ja dormint l'Oriol va fer el que porta uns dies fent, comença a remugar i a no poder dormir cap a les 23h o així i ho deixa de fer a quarts d'una o la 1. Tant de bo siguin aquests els còlics que tingui l'Oriol, si és que n'ha de tenir; la Laia i la Mariona començaven a plorar cap a les 19h, no paraven en 3 o 4 hores i no hi havia res que les calmés, en canvi l'Oriol es calma amb el pit.
Aquest matí la Laia i la Mariona m'han volgut acompanyar a rentar el cotxe i m'han estat "ajudant" a netejar-lo per dins. Després hem passat al túnel i ara estem esperant que vingui una visita familiar a conèixer l'Oriol.

Ens veiem

Dia mogut

Aquest matí hem anat a fer la primera revisió mèdica de l'Oriol i ens han dit que tot estava bé. Clar que la infermera del CAP sí que era una infermera de pediatria (o això semblava) però la pediatra que ens ha atès era una metgessa de família i... bé, estem a l'agost i tal com funciona pediatria al CAP La Sagrera tampoc és molt sorprenent que no hi hagi pediatres.
Després d'això hem anat a comprar i allà ens hem trobat a un company de la classe de la Laia; ve de gust tornar-se a trobar la gent del barri, feia dies que no veiem a ningú de l'escola i ens els vam deixar de trobar abans que naixés l'Oriol, així que després de la novetat amb la família i els més propers, encara seguirem amb la novetat durant un temps més. No ens molesta gens ni mica.
A l'hora de dinar la Mariona ha muntat un pollastre important ja que no ha volgut dinar. Entre que havíem menjat unes patates poc abans de dinar i que estava molt cansada doncs li ha donat per això. Com que estava així i a la nit havíem quedat per sopar la hem fet dormir la migdiada (que no dormia des de finals de juliol quan va acabar l'escola bressol) i s'ha llevat i ha estat molt bé i molt contenta tota la tarda i fins a l'hora d'anar a dormir.
A la tarda hem anat a la fira de les festes de Gràcia i ha sigut el torn de la Laia per liar-la. Normalment quan anem a una fira fem una volta per veure totes les atraccions i després les nenes decideixen a quines 2 o 3 volen pujar; avui els hem dit que triessin 3 i cadascuna ha triat les 3 que ha volgut, coincidint només a una de les atraccions. Quan la Laia ha pujat a les seves 3 i anàvem a que la Mariona pugés a la seva última atracció, la Laia ha començat a demanar-nos que també volia pujar. Quan li hem dit que no, s'ha posat a plorar i a no parar de dir-ho fins que hem marxat.
Creiem que quan anem a la fira hem de posar certes normes com ara que triïn a quines atraccions volen pujar, però amb un límit clar; que han d'aprendre que no es pot pujar a tot i que aquestes normes no ens les saltarem, ja que elles han tingut la possibilitat de triar a quines atraccions volen pujar. Creiem que en aspectes com aquests cal ser ferms perquè no es poden acceptar unes normes i saltar-se-les quan no ens interessen. Esperem que això d'avui serveixi de cara al futur i per altres situacions, no sé si m'explico.
Per sopar hem baixat al Mota a fer unes tapes amb unes companyes de la feina de l'Àngels que venien a conèixer l'Oriol i, en pujar la Laia i la Mariona han caigut rodones al llit.

Ens veiem

Festes de Gràcia

Ahir diumenge pel matí vam baixar una estona a jugar a la Plaça Masadas, la Laia amb els patins i la Mariona amb una pilota petita. L'estona de joc va durar poc perquè es van cansar de seguida, llavors vam anar a comprar el diari i vam acabar a la Plaça Masadas, però enganxant cromos de futbol al seu àlbum. Vam anar poca estona perquè havíem d'anar a dinar a casa dels avis a celebrar l'aniversari de l'avi Santi ja que el seu dia no el vam poder celebrar perquè... era el mateix dia que naixia l'Oriol! Guaita quin regal!
Va ser un dinar tranquil·let i bo.
A la tarda ens vam acostar al carrer Puigmartí, a les festes de Gràcia, en una cita que teníem apuntada des de fa molt de temps: La Tresca i la Verdesca. Per qui no els conegui són un grup d'animació infantil que van disfressats d'abelles (o d'apicultors, depèn de l'espectacle) i que era gent de Minyons; han publicat 2 CDs molt recomanables, tant per grans com per petits, i ens agrada molt anar-los a veure.
Un cop allà va passar el de sempre: bona música i bona animació, vergonya de la Laia i la Mariona a l'hora de participar quan pot ser que hagin de sortir al mig d'una rotllana i final apoteòsic de confetti, on aquí sí que gaudeixen aquestes dues!

Després de l'espectacle ens vam trobar amb el correfoc a mig camí i a les nenes això no els hi mola gens, a més va ser en el mateix moment en que l'Oriol ja portava uns minuts queixant-se de gana i va ser un moment una mica caòtic, però això va passar quan vam parar a la Plaça Gal·la Placidia per donar-li el pit a l'Oriol i allà vam trobar uns jocs molt xulos. A la Mariona li van agradar especialment unes muntanyetes per poder pujar i... demanar-me que l'ajudés a baixar, hehehe. A la Laia li va agradar molt una espècie de Twister (Enredos, en castellà) que hi havia. S'ho van passar molt bé! L'únic però és que se'ns va fer una mica tard, el sopar i l'hora d'anar a dormir es van allargar més del compte, però això no ha impedit que avui es llevessin a la mateixa hora de sempre.
Avui la Laia, la Mariona i jo hem baixat una estona a la Plaça de les Rates abans de dinar i després de dinar hem estat exprimint llimones per fer llimonada. Quan anava a marxar amb elles per anar a la fira i a un espectacle de les Festes de Gràcia han trucat el Jaume i la Mònica per venir a conèixer l'Oriol, que els va enganxar de vacances. Ens hem quedat a casa menjant l'ensaïmada que ens han portat de Menorca, bevent la llimonada que havíem fet i jugant i poca cosa més hem fet.

Ens veiem

Dissabte

Aquest matí hem anat al Corte Inglés de Can Dragó, on cada dissabte al matí i a la tarda fan espectacles infantils. La setmana passada vaig anar amb la Laia i la Mariona a veure en Carles Cuberes i avui hem anat tota la família a veure titelles. Per cert, parlant d'en Carles Cuberes, jo l'havia vist alguna vegada i havia vist fotos seves i feia ja molt de temps que li volia preguntar si ell havia estudiat filosofia a la UAB, perquè em sonava molt i creia que havíem coincidit allà; després hem coincidit segur perquè ell ha actuat en llocs on jo estava treballant, però no havíem arribat a parlar mai. La Laia i la Mariona tenen el costum d'anar a parlar amb els animadors després dels espectacles i quan el Carles estava parlant amb elles va ser ell qui em va dir que jo li sonava, li vaig preguntar això de la universitat i... bingo! Home, fa gràcia que li sonis a algú amb qui no has tingut gaire contacte, només durant un any i mig (que és el que vaig durar fent filosofia) i fa més de 10 anys.
En fi, al que anàvem. Allà ens hem trobat amb els tiets, la cosina i el cosí i, després de les titelles hem anat a jugar una estoneta a un parc i a dinar al McDonald's de l'Heron City, que han reformat i ara té un petit espai de joc a l'interior.
Després cap a casa, on han vingut uns avis una estona a la tarda i poca cosa més. Jo he marxat amb la Mariona a comprar bolquers i l'Àngels, la Laia i l'Oriol han sortit a donar una volta amb els avis.
Per sopar la Laia i la Mariona estaven bastant cansades i ha sigut un sopar una mica pesat, però res que no es pugui suportar amb una mica de paciència, dies molt pitjors hem passat!
Demà comencen les Festes de Gràcia i a la tarda hem estat mirant el programa... només els espectacles i tallers infantils, no us penseu! hehehe. Demà mateix anirem a veure La Tresca i la Verdesca, que ja ho teníem programat i que ens agraden molt.

Ens veiem

Dia perro

Avui no hem fet gaire cosa. Al matí hem anat a fer més paperassa, hem anat a l'INSS a tramitar el permís de maternitat i a apuntar l'Oriol a la Seguretat Social. Mentre jo m'he quedat a fora esmorzant amb la Laia i la Mariona, l'Àngels ha entrat amb l'Oriol i ho ha fet en poca estona.
Després la Laia, la Mariona i jo hem anat a jugar al Parc de la Pegaso i a casa a dinar. La Laia ja es pot pujar sola a la tirolina.
A la tarda hem anat a jugar a la Plaça de les Rates i poca cosa més, així que avui poca cosa puc explicar.
Per acabar fa uns dies que penso en la banda sonora d'aquests dies i sempre em ve al cap "Arrels". Em ve de gust posar-la aquí, però no la he trobat, així que poso aquesta que també va bé: Cada dia és un nou pas

Ens veiem

L'Oriol ja és un ciutadà... suposo.

Aquest matí he anat al Registre Civil a inscriure l'Oriol, suposo que això ja el converteix en un ciutadà ;). D'això sí que me'n recordava com anava de les altres vegades, així que m'he emportat buits els papers que s'han d'entregar (el de la inscripció al Registre i el de l'institut nacional d'estadística) i he aprofitat l'espera que s'ha de fer per omplir-los, per no fer-la tan avorrida. Tot i això, he trobat canvis positius: ho havien canviat de sala respecte a les altres vegades i ara ja no ha calgut esperar-se en un passadís estret ple de gent, amb una sola taula petita per poder escriure, sinó que avui ha sigut en una sala gran amb cadires per esperar-se, amb vàries taules àmplies per poder escriure, amb panells lluminosos i sonors per avisar de quan et toca i... només amb 5 persones per davant! No sé si és l'agost o ha sigut una sensació de menys gent degut a la sala més àmplia o a tenir feina a fer, però no he hagut d'esperar gaire després d'omplir els papers.
Tornant del Registre he anat al super on m'he trobat amb les nenes i uns avis, que havien vingut de visita aquest matí, per fer la compra per uns quants dies... i gairebé m'oblido el Cardhu que es va acabar el Pipe l'altra nit! hehehe.
A la tarda he anat un moment a la feina de l'Àngels a entregar tota la seva paperassa de baixes, altes i partes de confirmació i a recollir la paperassa que necessita ella per tramitar el permís de maternitat.
A la tarda les nenes han estat jugant juntes molta estona i la mar de bé, però se les notava que necessitaven més activitat, per això hem decidit portar-les a un ChiquiPark, que no és la nostra opció preferida, però elles s'ho passen bé i, com que no anem gaire, voliem donar-les una sorpresa i fer alguna cosa diferent. Malauradament els 2 que coneixem i que queden a prop de casa estaven tancats (crec que un d'ells estava tancat per sempre) i hem hagut de fer l'opció primera, que era anar a una placeta a jugar. Primer hem anat a prop del Pompeu Fabra, a jugar amb sorra i gronxadors i després hem anat a prop del Sagrer, a jugar a penjar-se per les cordes i barres que hi ha.
Per acabar la sortida de la tarda, hem anat a comprar una motxilla per la Mariona, que el curs vinent ja anirà al cole dels grans i necessitava una!
Quan hem arribat a casa tot ha anat molt bé, la dutxa, el sopar i l'anar a dormir. Respecte a l'Oriol, només plora quan té gana i de moment menja aproximadament cada dues hores. Les nenes segueixen cantant-li el Sol, solet però cada cop funciona menys...

Ens veiem

Primer dia tots junts a casa

Avui ja estem tots junts a casa!
El matí ha sigut molt tranquil, les nenes i jo hem anat a buscar la mare i el germanet a la clínica, hem arribat a casa, hem estat endreçant una mica les coses de l'Oriol com si fos una cadena (aquí necessito posar els bolquers, doncs he de treure això que hi ha, que ho he de guardar a tal armari on hi ha x cosa que he de treure, etc) que ha fet que ja tinguem muntat el cotxet, el mateix que van portar les seves germanes, és clar.
Entre això, anar a comprar alguna coseta de menjar, fer el dinar i dinar ens ha passat el matí. Les nenes han estat jugant força estona a fer plastilina i, de tant en tant, li anaven dient cosetes a l'Oriol. La Mariona està que se'l menja a petons i el vol tenir a sobre moltes vegades; la Laia està més tranquil·la en aquest aspecte, ella ja ho va fer quan va néixer la Mariona ;), tot i que també es va acostant i li va dient coses i fent-li petons. Quan l'Oriol plora, que de moment només és quan té gana, la Mariona en seguida es posa a cantar-li el Sol, solet.
A la tarda han vingut uns avis i he aprofitat per anar al CAP a començar amb la paperassa: Recollir l'últim parte de confirmació, fer l'alta de la baixa d'abans del part, sol·licitar el permís de maternitat, demanar la primera visita per l'Oriol, demanar-li pediatre i que m'expliquin on he d'anar i que he de portar per inscriure'l al Catsalut. En fi, una cosa menys, ara falta anar al Registre a inscriure l'Oriol, a l'INSS a tramitar el permís de maternitat, a preguntar sobre el de paternitat i també crec que és on es tramiten les ajudes de l'estat espanyol i a Benestar Social a demanar les ajudes de la Generalitat i a tramitar el reconeixement de família nombrosa.
Així que a seguir amb la burocràcia.

Ens veiem

El part

El part el volia explicar ahir, però va venir el Pipe a sopar i vam acabar una mica massa tard per explicar res.
Bé, al que anàvem: diumenge estàvem citats a les 15h amb la llevadora a la Clínica per veure si l'Oriol tenia prou ganes de sortir, si el deixàvem fer o si l'havíem d'ajudar. Al principi la llevadora va dir-nos que l'opció era la segona, però després de veure els resultats de les corretges, es va decidir per la 3a opció, ja que hi havia símptomes de tenir embolicat o contret el cordó umbilical. La llevadora ens va comentar que si fos el primer embaràs possiblement no ho haguéssim fet, però que sent el tercer segur que es posaria de part ràpidament. Cap a les 16:30h van posar-li oxitocina a l'Àngels per provocar-li contraccions que ajudessin a que l'Oriol es col·loqués per sortir i el procés va començar com havia d'anar. L'Àngels va començar a tenir contraccions cada cop més fortes i se la van endur cap al quiròfan per posar-li l'anestèsia epidural.
Un cop allà, la llevadora va estar fent molta feina per ajudar l'Oriol a baixar i a col·locar-se (no em pregunteu què va fer, però va donar molt bon resultat) fins que va dir "ja està, ara només falta que empentis i surti". Aquí és on més vaig flipar ja que en aquell moment va trucar al ginecòleg i el vam estar esperant sense gaire pressa; jo pensava que en un part no hi havia temps per esperar, però us asseguro que ningú estava nerviós ni va caler frenar l'Àngels de cap manera.
Quan va arribar el ginecòleg, el mateix que va portar al món la Laia i la Mariona, la cosa va anar molt ràpida, un parell d'empentes i l'Oriol ja plorava entre nosaltres.
Tal i com va sortir va anar directe sobre l'Àngels, després li van agafar l'empremta del peu, el pes i tot això, el van vestir i me'l van donar. No sé si tenia més baba ell o jo...
En els altres parts, en aquest moment (o una mica abans, ja que crec que no em van donar les nenes) jo marxava a l'habitació i al cap de poca estona portaven la criatura corresponent. Després ja portaven l'Àngels, o sigui que arribàvem a l'habitació de manera esglaonada.
En aquest part no, quan jo tenia l'Oriol m'estranyava que ningú l'agafés ni m'enviés cap a l'habitació. Vaig preguntar si marxava i em van dir que no, que pujaríem tots junts. Em va agradar.
Després ja van venir les trucades, les visites esperades d'uns avis i dels altres avis amb les emocionades germanes i el tiet... i la resta ja és història coneguda: entre ahir i avui doncs més visites, regals i moments de més i de menys calma, o sigui res de nou que no ens esperéssim.
L'Oriol va portar uns regalets per les seves germanes, la Barbi H2O i l'Uno del Bob Esponja, que han estat un èxit. Aquesta tarda la Laia i la Mariona li han anat a comprar un regal a ell, un pop d'activitats.
Només comentar que la primera nit l'Oriol se la va passar tota plorant i la segona ja va dormir molt. Durant el dia dorm molt i no plora gens, mola!
Crec que parlo per tota la família quan dic que estem contents.
Demà al matí cap a casa!!!
També m'agradaria agrair la feina del doctor Josep Sales, el ginecòleg que ha seguit els 3 embarassos i els 3 parts. Ens hem sentit sempre ben tractats i amb complicitat. Moltes gràcies!!!

Ens veiem

Ja està! Ja som una família nombrosa!!!

Ara sí! Avui a les 19,10h. ha nascut l'Oriol.
Ha pesat 3,920 Kg i ha fet 51 cms de llargada. El part ha sigut induït però ràpid.
Ha sigut molt emocionant quan els he dit a les nenes per telèfon que havia nascut l'Oriol: la Laia ha començat a cridar "Ha nascut l'Oriol, ha nascut l'Oriol!!!" i la Mariona s'ha posat al telèfon i m'ha preguntat si havia nascut l'Oriol i m'ha dit que volia parlar amb ell, ha sigut maquíssim.
Quan han arribat a la clínica les dues estaven molt contentes; la Mariona volia agafar l'Oriol tota l'estona i no s'ha separat gaire del seu costat.
També ha sigut molt maco quan tornàvem cap a casa en cotxe i la Laia ha començat a barrinar i a fer preguntes de l'estil "qui li ha posat la roba a l'Oriol?" "Com és que heu portar la roba si no sabíeu que anava a néixer avui?".
Bé, només comento que finalment hem decidit que jo vingui a dormir a casa amb les nenes perquè tot sigui el més normal per elles i que no hi hagi gaire més canvis que el canvi gros, convertir-nos en família nombrosa!!
Au, demà explicaré com ha anat el part i si hi ha alguna novetat!

Ens veiem

Oriol, surts ja o què?

S'acosta la data prevista pel naixement de l'Oriol, el que ens convertirà en família nombrosa. Pensavem que no arribariem a l'agost però així ha estat.
Les nenes estan molt nervioses, sobretot la Laia; la Mariona disimula millor, veurem què diuen quan coneguin l'Oriol, tots tenim moltes ganes de veure-ho!